Sexteto Paco de Lucia
  • Taula rodona amb Pepe de Lucía, Jorge Pardo, Carles Benavent i Rubem Dantas, part del famós sextet del mestre. L’eix principal serà el disc “Sólo quiero caminar”, que va marcar un abans i un després al flamenc. Moderada pel transcriptor oficial del mestre, David Leiva.

 

PEPE DE LUCÍA

José Sánchez Gómez, més conegut pel seu nom artístic Pepe de Lucía (Algeciras, 25 de setembre de 1945) és un cantaor i productor musical espanyol de flamenco. Pare de la cantant Malú i membre de la saga de “Los Lucía”.

Va acompanyar com a cantaor al seu germà Paco de Lucía  des que aquest va obtenir el reconeixement nacional i internacional. Ha treballat juntament amb altres grans del flamenco com José Greco, ha escrit lletres per a Camarón de la Isla, Remedios Amaya o Alejandro Sanz i ha treballat en els escenaris en diversos muntatges de les diferents companyies d’Antonio Gades. Va ser Premi al Millor Àlbum de Flamenco als Grammy Latino de 2003 per El corazón de mi gente.

En la seva faceta empresarial, ha estat productor de diversos discos de temàtica flamenca. Va iniciar la seva carrera professional amb Pepe de Algeciras juntament amb el seu germà. Tots dos formaven els Chiquitos de Algeciras, que van tenir un gran èxit en el Concurs Internacional de Jerez de la Frontera el 1962.

JORGE PARDO

Neix a Madrid, el 1956. Comença els seus estudis musicals al Real Conservatori de Madrid amb tan sols 14 anys. Des del principi se sent atret pel món del jazz i aviat destaca en el panorama nacional. S’endinsa en el flamenc de la mà de Paco de Lucía, a qui acompanya en diverses gires mundials. Comparteix escenari amb importants figures del jazz internacional. El seu treball el converteix en precursor del jazz fusió i en una referència del flamenc-jazz.

CARLES BENAVENT

Neix a Barcelona l’1 de març de 1954. El 1967 forma, juntament amb Salvador Font i Emili Baleriola, el grup de blues-jazz-rock “Crack”, del que més endavant, el 1969, sorgiria el grup Máquina!, que va marcar una fita en la música espanyola de Vanguardia de l’època. Realitza estudis de contrabaix i harmonia al Conservatori de Barcelona. Entre 1973 i 1974, alterna feines amb grups de rock, jazz o música brasilera amb el cant Erica Norimar. Un any més tard, juntament amb Salvador Font, Joan Albert Amargós, Mathew Simón, Jaume Cortadellas i Jordi Bonell, funda el grup Música Urbana considerat amb el grup de jazz-rock més important que ha existit a Espanya.

El 1980 entra a formar part del grup de Paco de Lucía, realitzant gires per Europa, Amèrica i Japó. El 1982 toca amb Chick Corea, amb el que grava dos àlbums i realitza una gira mundial. El 1983 toca amb el quintet de Jorge Pardo, amb el que grava dos discos. Aquest mateix any grava el seu primer disc com a solista i debuta amb la seva pròpia banda al IV Festival Internacional de Jazz de Madrid. El 1985 publica el seu segon disc, juntament amb Joan Albert Amargós, mentre que el primer és editat a Alemanya, Suïssa i Àustria. Aquest mateix any participa als festivals internacionals d’Istanbul i Cork.

El 1989 grava el seu tercer disc, amb el que compta amb la col·laboració, entre d’altres, de Didier Lockwood.

El 1994 va ser guardonat com el millor músic de jazz català de l’any. El 1995 edita el seu dic “Agüita que corre”, per a després aconseguir a París un gran èxit amb el grup que lidera juntament amb Jorge Pardo. Després d’això, reapareix al Festival de Jazz Europeu de Getxo amb un nou grup. El resultat va ser una formació única que inclou alguns dels músics europeus i americans més interessants del moment.

El 2001 edita amb Nuevos Medios el seu últim disc: Aïgua”, on recull les seves composicions més intimistes, cada una originada per una experiència poètica.  

RUBEM DANTAS

Rubem Dantas va néixer el 1954 a Salvador Bahía (Brazil) i va començar els seus estudis de piano gràcies a la seva mare. Després d’alguns anys dedicats al piano, es va interessar per la percussió de la mà del que ell considera el seu autèntic mestre, “Vadinho do Gantois”.

El 1976 se’n va a viure a Madrid, després de treballar uns anys a París. En aquesta època va coincidir amb el cantant Pedro Ruy-Blas, que li va oferir unir-se al grup “Dolores”, llavors format per Jorge Pardo, Jesús Pardo i Alvaro Yébenes. “Dolores” va suposar una revolució en el panorama musical de l’època per la seva forma d’entendre el flamenco.

Un bon dia, Paco de Lucía apareix en el seu camí per a proposar-li participar en el seu nou projecte, un quintet, posteriorment convertit en sextet, amb el que Rubem recorreria els principals escenaris del món i recolliria les millors crítiques durant més de vint-i-cinc anys.

A una de les gires amb Paco de Lucía per Amèrica, Rubem va descobrir el cajón peruà i va decidir incloure’l aquella mateix nit al concert per interpretar “Sólo quiero caminar”. Aquella decisió va crear escola i va marcar per sempre el flamenco, que el va adoptar com a propi.

A l’agost de 2004, Rubem Dantas presenta a Cadis un projecte innovador: “Rubem Dantas & Flamenco Big Band”, la primera formació d’aquesta índole que es crea al món. Hi van col·laborar Carles Benavent, Carlos Carli, Jorge Pardo, Miguel Angel Chastang i Rafael de Utrera, entre d’altres.
Al setembre de 2007, va sortir al mercat el seu primer disc en solitari “Festejo”, en el que han col·laborat grans músics i amics com Paco de Lucía, Jorge Pardo, Carles Benavent, Chano Domínguez, Chick Corea, Edith Salazar o Joaquín Grilo i que va posar de manifest una de les facetes menys conegudes del brasiler, la de compositor, fina ara admirada tan sols per als assistents als seus concerts més personals.

Uso de cookies

Utilizamos cookies en este sitio web para mejorar tu experiencia de usuario. Si sigues navegando o haces clic en cualquier enlace, estás dando tu consentimiento para que las utilicemos y también a nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies